Omet navegació

Inici

Cientificotecnològic 2022

Trobaràs més de 20 preguntes que corresponen a les competències bàsiques de 4t d'ESO, la majoria de tipus test de resposta múltiple (tria una resposta), selecció múltiple (tria més d'una resposta). Qüestió Veritat/Mentida i resposta oberta. Totes les respostes es corregeixen automàticament, excepte de les "Respostes Obertes", que s'ha d'omplir a un paper i després clicar a "Mostrar la resposta".

Activitat 1: Un mar de plàstics.

1.

Qüestió

En diferents regions oceàniques del planeta s’ha observat la formació d’enormes
acumulacions de residus, les anomenades illes de plàstic.

El mapa següent mostra una estimació de les quantitats de residus, segons la mida de les
seves partícules, que hi ha en les principals illes de plàstic.

De quina mida són les partícules de plàstic més abundants a les principals illes de plàstic?

Respostes

Microplàstics petits

Microplàstics grans

Mesoplàstics

Macroplàstics

Realimentació

2.

Qüestió

El mapa següent representa els principals corrents oceànics i el seu sentit de gir.

La hipòtesi acceptada actualment sobre com es formen les illes de plàstic proposa que els residus s’acumulen en determinades zones perquè són arrossegats pels corrents marins i queden atrapats en l’interior dels girs oceànics.

Quina de les investigacions següents podria servir per confirmar aquesta hipòtesi?

Respostes

Calcular quin percentatge dels residus trobats als oceans són microplàstics.

Mesurar la densitat dels diferents tipus de residus que hi ha a les illes de plàstic.

Determinar la quantitat total de residus plàstics que aboquen cada any al mar els diferents països.

Seguir el moviment de les masses de residus mitjançant flotadors que transmetin la seva
posició a satèl·lits.

Realimentació

3.

Qüestió

Els microplàstics presents a l’aigua són ingerits pels organismes marins, poden arribar a les persones a través de la xarxa tròfica i la seva acumulació pot tenir efectes negatius en la salut. L’esquema següent mostra com els microplàstics s’incorporen a les xarxes tròfiques aquàtiques:

Tenint en compte la informació anterior, explica per què les autoritats sanitàries recomanen
no menjar molt sovint peixos grans, com la tonyina vermella, el peix espasa o l’emperador.

Has de respondre utilitzant totes les paraules següents: acumular (o acumulació), ingesta
directa, microplàstics i transferència tròfica. Subratlla aquestes paraules en la teva resposta.

Respostes

Realimentació

4.

Qüestió

Tenint en compte la informació anterior, explica per què les autoritats sanitàries recomanen
no menjar molt sovint peixos grans, com la tonyina vermella, el peix espasa o l’emperador.
Has de respondre utilitzant totes les paraules següents: acumular (o acumulació), ingesta
directa, microplàstics i transferència tròfica. Subratlla aquestes paraules en la teva resposta.

El gràfic següent mostra els resultats d’una investigació científica en la qual es va mesurar la quantitat de microplàstics trobada a l’aparell digestiu d’una mostra de musclos des de l’inici de la ingesta (0 hores) fins a sis dies després (144 hores).

Quina de les conclusions següents es correspon amb els resultats d’aquesta investigació?

Respostes

Després de 144 hores els musclos han eliminat completament els microplàstics ingerits.

Passades 48 hores des de la ingesta els musclos han eliminat l’1 % dels microplàstics ingerits.

Passades 24 hores des de la ingesta els musclos han eliminat la meitat dels microplàstics
ingerits.

L’eliminació dels microplàstics per part dels musclos és un procés molt més ràpid que la
seva ingesta.

Realimentació

5.

Qüestió

Quina de les qüestions següents NO implica una recerca científica experimental?

Respostes

Quina quantitat de microplàstics hi ha a la sorra de les platges de Catalunya?

Hi ha restes de microplàstics en l’orina dels habitants d’una població determinada?

Quina és l’opinió dels consumidors sobre l’ús de microplàstics en la fabricació de les cremes
cosmètiques

Hi ha presència de microplàstics en l’aparell digestiu dels organismes marins que viuen a
les zones polars?

Realimentació

6.

Qüestió

S’estima que anualment circulen a tot el món més de 1.000 milions de bosses de plàstic i cada bossa pot tardar més de 150 anys a degradar-se totalment. 

La major part de les bosses estan fetes d’un plàstic anomenat PEBD, que està format per llargues cadenes demolècules d’etilè (C2H4), un hidrocarbur obtingut a partir del petroli

La reacció química que s’utilitza per fabricar la majoria dels
plàstics s’anomena…

Respostes

combustió.

destil·lació.

polimerització

descomposició.

Realimentació

7.

Qüestió

Un equip d’investigació català ha desenvolupat un nou material que pot substituir el plàstic en la fabricació de molts productes com envasos, bosses, components d’automoció, etc.

Aquest material s’elabora a partir de la clofolla de l’arròs, un residu vegetal molt abundant a tot el planeta i que, fins ara, no tenia pràcticament cap utilitat.

Quina de les afirmacions següents sobre aquest nou material és certa?

Respostes

Permet reduir la quantitat de residus plàstics.

S’obté a partir d’una matèria primera molt cara.

Genera residus que tarden molt a biodegradar-se.

Consumeix grans quantitats d’arròs destinat a l’alimentació humana.

Realimentació

8.

Al laboratori es poden identificar els diferents tipus de plàstics segons les seves propietats.
La taula següent mostra els resultats de les proves fetes a quatre tipus de plàstics.

Les figures 1 i 2 mostren els resultats dels assaigs de densitat i combustió fets a tres
mostres de plàstics diferents (mostres A, B i C).

A partir de la informació anterior, relaciona cada mostra de la taula següent amb només un
dels tipus de plàstic de la primera taula.

Habilita el javascript

Activitat 2: Els secrets ocults dels ibers.

Llegeix el text següent i respon a les preguntes:

9.

Qüestió

En una excavació comencen a aparèixer els murs de les cases d’un poblat iber i se’n fa un aixecament topogràfic per obtenir el plànol següent, amb les corbes de nivell i els signes convencionals corresponents.
Segons el plànol, on es troba situat el poblat?

Respostes

A la vora del mar.

A la vora d’un riu.

En una zona elevada.

En el vessant sud d’una muntanya.

Realimentació

10.

Qüestió

A partir del plànol, quina és la distribució urbanística d’aquest poblat?

Respostes

Cases aïllades i escampades.

Cases separades per una quadrícula regular de carrers.

Fileres de cases arrenglerades al llarg d’un carrer central.

Distribució de cases al voltant d’un gran pati central circular.

Realimentació

11.

Qüestió

Dins les cases del poblat iber, s’hi han trobat sitges. Les sitges eren forats practicats al sòl on s’emmagatzemaven grans de cereal.
El diagrama següent descriu les causes de degradació del gra, en funció de la humitat i la temperatura del sòl.

Quines són les condicions ambientals més adequades per a la conservació del gra a les sitges?

Respostes

Temperatura i humitat altes.

Temperatura i humitat baixes.

Temperatura alta i humitat baixa.

Temperatura baixa i humitat alta.

Realimentació

12.

Qüestió

Entre les ruïnes del poblat ibèric s’han trobat les restes d’un antic forn de reducció directa, com el que mostra la figura següent.
A partir del ferro oxidat dels minerals s’obtenia ferro metàl·lic. En aquest procés s’escalfaven els minerals fins a 800 ºC cremant carbó vegetal i injectant aire per les toveres. Aquest ferro es barrejava amb el carboni del carbó vegetal i formava una peça incandescent
rica en acer anomenada masser, que quedava separada del residu (escòria).

Quina de les afirmacions següents és correcta?

Pista

En el forn de reducció directa…

Respostes

l’aire s’injecta per la xemeneia.

es forma l’acer, que és un aliatge.

el carbó vegetal s’introdueix per les toveres.

l’escòria s’utilitza per fabricar estris metàl·lics.

Realimentació

13.

Qüestió

A partir de l’anàlisi de les cendres trobades al forn del poblat, se sap que el carbó vegetal que els ibers feien servir com a combustible procedia principalment d’alzines.

Tria l’opció correcta per completar l’afirmació següent:

Pista

El carbó vegetal es considera una font d’energia amb un balanç de diòxid de carboni (CO2) igual a zero perquè…

Respostes

s’utilitza des de l’antiguitat.

és una font d’energia inesgotable.

no produeix emissions de CO2 en la seva combustió.

el CO2 produït en la combustió és absorbit per la massa vegetal en la fotosíntesi.

Realimentació

Activitat 3: Alerta: Tsunami!

Llegeix el text següent i respon a les preguntes:

14

Qüestió

14. El mapa següent mostra la situació de la central nuclear de Fukushima al Japó.

La millor explicació de la causa del terratrèmol que va provocar el tsunami és que Japó es
troba situat en…

Respostes

un límit de plaques tectòniques.

un oceà molt gran i per això sovintegen els tsunamis.

una zona on són freqüents els fenòmens meteorològics extrems.

un conjunt d’illes i per això pateix més tsunamis que les costes continentals.

Realimentació

15.

Qüestió

15. Els tsunamis poden travessar l’oceà d’una punta a l’altra en poques hores.
La taula següent mostra la relació que existeix entre la profunditat del mar, la velocitat de les onades i la longitud de les onades d’un tsunami.

Quina de les afirmacions següents és correcta?

Pista

Les onades dels tsunamis tenen més velocitat quan…

Respostes

la profunditat del mar i la longitud de l’onada són grans.

la profunditat del mar i la longitud de l’onada són petites.

la profunditat del mar és petita i la longitud de l’onada és gran.

la profunditat del mar és gran i la longitud de l’onada és petita.

Realimentació

16.

Qüestió

El risc de generació de tsunamis depèn de la profunditat del punt de la litosfera on es genera el terratrèmol (hipocentre) i de la magnitud del terratrèmol. Observa el gràfic següent:

Segons la informació del gràfic, en quina de les situacions següents un terratrèmol pot
generar un tsunami desastrós?

Respostes

a)

b)

c)

d)

Realimentació

17.

La teoria de la deriva continental es basava en el desplaçament dels continents sobre el
fons oceànic. Posteriorment, les evidències van demostrar que no eren els continents els
que es desplaçaven, sinó les plaques tectòniques que formen la litosfera.

Marca si és vertader o fals cadascuna de les afirmacions següents.

Les teories científiques...

Qüestió 1

són immutables, és a dir, no canvien mai.

Qüestió 2

es fonamenten en experiments i observacions.

Qüestió 3

són revisades quan es descobreixen noves evidències.

18.

Qüestió

Un dels contaminants abocats al mar, a causa de l’accident nuclear de Fukushima, va ser un isòtop radioactiu del iode (I-131). Aquest isòtop es va incorporar a la xarxa tròfica marina fins que va arribar als peixos.

La glàndula tiroides necessita petites quantitats de iode, de l’ordre de mil·ligrams, per produir les hormones que regulen el metabolisme cel·lular. La tiroides capta el iode disponible del torrent sanguini sense distingir entre el iode estable i el radioactiu.

Per prevenir els efectes negatius (càncer de tiroides) que podria ocasionar la ingesta
del iode radioactiu que contenien els peixos, les autoritats sanitàries japoneses van
subministrar a la població pastilles de KI (iodur de potassi).

D’acord amb la informació anterior, per què aquesta mesura de prevenció és efectiva?

Pista

Perquè el iodur de potassi de les pastilles…

Respostes

redueix els tumors cancerígens.

alenteix el metabolisme cel·lular.

augmenta el nivell de defenses de l’organisme.

minimitza l’absorció de iode radioactiu per part de la tiroides.

Realimentació

Activitat 4: Protegim-nos del sol.

Llegeix el text següent i respon a les preguntes:

19.

Llegeix i completa

La majoria de les cremes solars comercials proporcionen protecció per a les radiacions UVA i UVB, però al mercat no hi ha cremes que ens protegeixin de les radiacions UVC, que són les més perilloses de
les tres. Explica per què.

Per respondre utilitza els conceptes capa d’ozó i radiacions UVC. Subratlla aquestes paraules en la teva resposta.

Habilita el javascript

20.

Qüestió

El factor de protecció solar (FPS) és un índex que informa del nivell de protecció de les cremes solars. Per exemple, una persona que sense protecció tarda 10 minuts a cremar-se, amb una crema amb FPS 50 pot multiplicar fins a 50 el temps d’exposició al sol sense patir cremades (10 minuts x 50 = 500 minuts).

Si una persona s’ha aplicat una crema solar amb FPS 20 i ha començat a cremar-se després de 2 hores (120 minuts) d’exposició al sol, quant temps hauria tardat a cremar-se sense la crema protectora?

Respostes

2 minuts

6 minuts

20 minuts

60 minuts

Realimentació

21.

Qüestió

El gràfic següent representa el percentatge de la radiació UVB absorbida per les cremes solars en funció del seu factor de protecció solar (FPS).

A partir de la informació proporcionada pel gràfic, quina de les afirmacions següents és correcta?

Respostes

Una crema d’FPS 50 absorbeix el 50 % de la radiació UVB.

Per obtenir la protecció més alta, hem d’utilitzar cremes amb FPS 50+.

Una crema d’FPS 20 absorbeix el doble de radiació UVB que una crema d’FPS 10.

Les cremes que proporcionen protecció alta absorbeixen entre el 80 % i el 85 % de la radiació UVB.

Realimentació

22.

Qüestió

La funció de les ulleres de sol és protegir els ulls de les radiacions solars ultraviolades i disminuir la intensitat
lumínica, que pot arribar a ser molesta i, fins i tot, perillosa en activitats com la conducció.
Els vidres de les ulleres de sol es classifiquen en cinc categories, segons la quantitat de llum que absorbeixen:

A partir de la informació de la taula, es pot afirmar que les ulleres de sol amb vidres de…

Respostes

categories 0 i 1 són adequades per a dies assolellats.

categoria 2 deixen passar entre el 57 % i el 81 % de la llum.

categoria 3 deixen passar entre el 18 % i el 8 % de la llum.

categoria 4 són adequades en tot tipus de situacions.

Realimentació

23.

Qüestió

Per comparar com diferents vidres d’ulleres de sol absorbeixen la llum d’un determinat focus lluminós es dissenya l’experiment que es mostra a la figura següent:

Quina de les variables següents s’ha d’anar modificant al llarg de l’experiment?

Respostes

El tipus de vidre d’ullera.

La intensitat del focus lluminós.

La direcció de la llum emesa pel focus lluminós.

La distància que hi ha entre el vidre d’ullera i el sensor.

Realimentació

24.

Qüestió

A fi que les dades de l’experiment siguin fiables, cal repetir les mesures diverses vegades.
Què s’ha de tenir en compte a l’hora de fer aquestes repeticions?

Respostes

Fer-les en dies diferents.

Utilitzar diferents sensors.

Fer-les a hores diferents del dia.

Fer-les en les mateixes condicions.

Realimentació

25.

Qüestió

Quan es fan activitats a l’alta muntanya o a la neu també és necessari protegir-se bé de les
radiacions solars.

Quina de les afirmacions següents és correcta?

Respostes

A la muntanya fa fred i per això el nivell de radiació UV a què estem exposats és més baix.

La reflexió de la radiació que es produeix en la superfície blanca de la neu disminueix l’efecte
de l’exposició al sol.

Les gotes d’aigua de la neu fosa sobre la nostra pell poden provocar l’anomenat efecte lupa,
que evita les cremades solars.

A la muntanya també cal posar-se crema protectora quan el cel està ennuvolat, perquè els
núvols només filtren una part de la radiació solar.

Realimentació